EL PULLASSU

El Pullassu és cultura popular. Tots els elements hi són, això sí, combinats com toca per obrir les portes a un dels carnavals més importants del país. El Pullassu és, de fet, la festa que dóna el tret de sortida als actes oficials del Carnaval de Terra endins, després de la presentació i que coincideix i potencia una data arrelada al calendari català: el dijous Llarder.

Cobla, grallers, gegants, capgrossos, diables i cant coral es barregen cada any –i ja en farà vint- a la plaça Vella del municipi. Una cercavila, que compta també amb el Rei Carnestoltes que hi fa el pregó. Tots els personatges d’aquesta festa lúdico-festiva- sexual recorren els carrers del municipi per dur a terme després el famós ritual. A grans trets, es tracta d’enredar el fill bastard del rei Carnestoltes, en Margalef. Qui se n’encarrega és en Xapot el Bruixot, un astut personatge que vol tallar-li el membre i, així, menjar botifarra i beure apòzema màgica –un beuratge propi de la festa amb ingredients secrets- per sopar. Tot plegat en una cerimònia en què bestiari, música i sobretot els participants pinten la cultura popular amb els colors de la disbauxa.

En una plaça Vella que es fa petita, els dansaires fan el ball de l’aparellament, el de la Guita Tita, el ball del Xirri i el del Cavaller del Gran Pullassu. Una cobla, la Tarasca, hi posa la música en directe, una música pròpia composta per Xevi Capdevila, i la coral Lloriana Jove posa veu a les cançons. Són molts els joves que s’alternen per dur a pes de braços els dos gegants, en Margalef i la Fortiana, a la rua i als balls a dins del Recinte Sagrat. I tot plegat entre un bon grapat de curiosos i molts sequaços margalefassians, vestits de negre, mocador al cap i cara blanca amb l’inconfusible símbol d’en Margalef.

El persontatges

Gegant Margalef

Gegant amb braços mòbils; el fill bastard del rei Carnestoltes. Cada any intenta escapar-se dels jocs de mans d’en Xapot el bruixot, però li costa de sortir-se’n.

Geganta Fortiana la Marrana

Gegant articulat. En Xapot la utilitza com a arma de seducció per enganyar en Margalef. Té per nom Fortiana, el femení de Fortià, un nom molt arrelat a la idiosincràsia de Torelló.

Xapot el bruixot

Xanquer i conductor de l’espectacle. És un bruixot que fa servir tots els tripijocs necessaris per enganyar en Margalef. Li vol tallar el membre per alimentar els seus sequaços. Utilitza la Fortiana la Marrana, entre d’altres.

Cavaller del gran Pullassu

Xanquer, personatge que custodia el membre escapçat d’en Margalef. Té la missió d’engreixar la Guita Tita any per l’altre perquè sigui la més gran del món.

Guita Tita

Guita de 4 metres de llargada per 2 d’amplada. És el membre d’en Margalef escapçat ara fa un any, engreixat pel Cavaller. Part essencial de la festa perquè aporta ingredients indispensables per a l’apòzema.

Capgrossos

Quatre capgrossos. Són els quatre elements que, un cop barrejats, amaneixen la festa i vinculen Torelló amb els carnavals més importants de Catalunya. El capgròs groc representa el pixum de la burra de Solsona; el vermell, la sang d’un verge de Sitges; el verd, cagarrines d’un empatx de caramels de Vilanova, i el blanc, el semen de la Guita Tita de Torelló.