Enterrament de la Sardina
La sardina
Després d’una setmana de gresca i disbauxa desenfrenada, es celebra l’enterrament de la sardina, moment en què s’acomiada el Carnaval i les autoritats locals i eclesiàstiques recuperen la custòdia del Falatell.
La capella ardent es situa al teatre Cirvianum on, un cop els pescallunes li han ofert els seus respectes, han provat els greixons de Quaresma i han begut vi de la bota del racó, surt la comitiva amb el carro fúnebre estirat per quatre cavalls sementals que trasllada el taüt del Rei Carnestoltes cap al seu últim destí.
Durant el seguici fúnebre al rei se li canta “La flama de la sardina”, una cançó pròpia del Carnaval de Terra Endins
QUE EL DONGUIN PEL… !
Fotografies autoria d’Eduard Pujol
El seguici
El seguici l’encapçalen el bisbe Nicolau i autoritats. Els segueixen ploraneres i públic en general sota les notes de la marxa fúnebre interpretada per l’Orquestra Sensafònica i els càntics de la Lloriana’s Young Choir. Un cop davant de la Casa de la Vila, les autoritats eclesiàstiques tornen el Falatell a les autoritats municipals i amb aquest gest es retorna l’ordre a la vila.
En arribar a la plaça Vella, i davant la pila crematòria, es cremen les despulles del Rei Carnestoltes amb els últims càntics. La festa acaba amb una sardinada popular.
Ho organitza:
